L'ocupació humana del territori del Pallars data de temps prehistòrics, fet que ha configurat els usos del sòl i ha modelat el paisatge. Tot i això, l'aïllament geogràfic de la Vall Ferrera i del seu entorn comarcal, el Pallars Sobirà, n'ha condicionat el creixement i ha fet que aquest territori tingui un desenvolupament econòmic més endarrerit respecte a les seves comarques veïns -Alt Urgell, el Pallars jussà i l'Alta Ribagorça.

El ferro va ser explotat a la Vall Ferrera fins el segle XIX, com a metèria primera per alimentar la tradicional indústria de la farga pirinenca, és a dir, la indústria d'obtenció del ferro a partir de les seves menes. Aquesta activitat va adquirir fama entre els segles XVI al XIX per la qualitat del metall obtingut i dels productes amb ell manufacturat (claus, reixes, armes, etc...). Amb el desenvolupament modern dels forns alts, l'activitat de les fargues perdé vigència i a les darreries del segle XIX pràcticament havia desaparegut. A la desaparició de l'activitat seguí la destrucció de les fargues i l'oblit d'aquesta activitat tradicional.

Tot i les condicions de vida dures derivades d'un territori muntanyenc ambunes condicions extremes a l'hivern i amb una manca de serveis, la Vall Ferrera era un territori que es mantenia amb una economia d'autosubsistència especialitzada en les activitats primàries: la ramaderia, agricultura i l'explotació dels boscos.

A principis del segle XX amb la millora de les comunicacions i l'entrada, encara que lenta, a l'economia de mercat, va començar la transformació de les velles estructures tradicionals agrícoles i ramaderes. Això va coincidir amb l'inici de la industrialització de Catalunya, cosa que va provocar un despoblament espectacular de la Vall Ferrera.

A l'important procés de crisi ja iniciat, cal afegir que la Vall Ferrera, dintre del context del Pallars, va ser una de les valls que no va quedar afectada durant els anys 1950 per la gran expansió al Pallars Sobirà de les centrals hidroelèctriques que havien de donar resposta a la demanda energèica dels grans centres industrials catalans. Aquest fet encara va accentuar més la regressió demogràfica de la Vall Ferrera, un territori cada vegada més aïllat i que oferia molt poques possibilitats per a la població.

Amb l'objectiu d'aturar la regressió demogràfica i socioeconòmica de les àrees de muntanya que presentaven un grau de desenvolupament inferior al de la resta de Catalunya, es va aprovar la llei 16/1990, de 9 de març, d'alta muntanya. Els seus objectius principals eren igualar el nivell de vida dels habitants de muntanya amb els de la resta de Catalunya, aturar el procés de regressió demogràfica i compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la preservació del patrimoni natural, cultural i històric.

Actualment, l'economía agrària i ramadera es complementa amb el sector turístic, actualment principal motor econòmic del municipi.