L'ocupació humana del territori del Pallars data de temps
prehistòrics, fet que ha configurat els usos del sòl i ha modelat
el paisatge. Tot i això, l'aïllament geogràfic de la Vall Ferrera i
del seu entorn comarcal, el Pallars Sobirà, n'ha condicionat el
creixement i ha fet que aquest territori tingui un desenvolupament
econòmic més endarrerit respecte a les seves comarques veïns -Alt
Urgell, el Pallars jussà i l'Alta Ribagorça.
El ferro va ser explotat a la Vall Ferrera fins el segle XIX, com a
metèria primera per alimentar la tradicional indústria de la farga
pirinenca, és a dir, la indústria d'obtenció del ferro a partir de
les seves menes. Aquesta activitat va adquirir fama entre els
segles XVI al XIX per la qualitat del metall obtingut i dels
productes amb ell manufacturat (claus, reixes, armes, etc...). Amb
el desenvolupament modern dels forns alts, l'activitat de les
fargues perdé vigència i a les darreries del segle XIX pràcticament
havia desaparegut. A la desaparició de l'activitat seguí la
destrucció de les fargues i l'oblit d'aquesta activitat
tradicional.
Tot i les condicions de vida dures derivades d'un territori
muntanyenc ambunes condicions extremes a l'hivern i amb una manca
de serveis, la Vall Ferrera era un territori que es mantenia amb
una economia d'autosubsistència especialitzada en les activitats
primàries: la ramaderia, agricultura i l'explotació dels
boscos.
A principis del segle XX amb la millora de les comunicacions i
l'entrada, encara que lenta, a l'economia de mercat, va començar la
transformació de les velles estructures tradicionals agrícoles i
ramaderes. Això va coincidir amb l'inici de la industrialització de
Catalunya, cosa que va provocar un despoblament espectacular de la
Vall Ferrera.
A l'important procés de crisi ja iniciat, cal afegir que la Vall
Ferrera, dintre del context del Pallars, va ser una de les valls
que no va quedar afectada durant els anys 1950 per la gran expansió
al Pallars Sobirà de les centrals hidroelèctriques que havien de
donar resposta a la demanda energèica dels grans centres
industrials catalans. Aquest fet encara va accentuar més la
regressió demogràfica de la Vall Ferrera, un territori cada vegada
més aïllat i que oferia molt poques possibilitats per a la
població.
Amb l'objectiu d'aturar la regressió demogràfica i socioeconòmica
de les àrees de muntanya que presentaven un grau de desenvolupament
inferior al de la resta de Catalunya, es va aprovar la llei
16/1990, de 9 de març, d'alta muntanya. Els seus objectius
principals eren igualar el nivell de vida dels habitants de
muntanya amb els de la resta de Catalunya, aturar el procés de
regressió demogràfica i compatibilitzar el desenvolupament turístic
amb la preservació del patrimoni natural, cultural i històric.
Actualment, l'economía agrària i ramadera es complementa amb el
sector turístic, actualment principal motor econòmic del
municipi.